Aquà podrem familiaritzar-nos amb la metodologÃa que seguiren els romans per tal de organitzar el territori sota d’un model geomètric riguros basat en l’estructura exagonal. Estructura de la qual es deriva altre de ortogonal segons la mediatriu ortogonal a la base del triangle equilà ter d’una milla de costat que representa el mòdul bà sic
www.bagsonly.net.
Aixà d’aquesta manera obtenim dues xarxes vinculades, la primera per organitzar els principals nuclis de població i el viari que els comunicava, i l’altre per organitzar de manera racional i equitativa el sol agrà ri a centuriar.
Del traçat i ordenació dels nostres territoris mediterrà nis, i en general tots els que formaren part de l’imperi romà podem arribar a reproduir (més a nivell teòric que material ja que les restes arqueològiques han sufert gran amputació) l’estructura territorial originaria, i per tant explicar el motiu pel qual han sorgit molts dels nuclis poblats actuals, i al mateix temps com han condicionat la seva trama urbana, en la que sovint es pot interpretar sobre la xarxa viaria les restes fòsils establertes en la seva morfogènesis.
Atenent a l’anterior dit, es planteja la possibilitat real, i cientÃficament demostrable, de situar els principals nuclis urbans; Colònies, Opidiums i necrópolis associades a les primeres, aixà com les viles més importants, sobre la xarxa teòrica establerta a l’època clà ssica.